Però, què és un blabòpol?

• Jo sempre he conviscut amb una planta, la parietària judaica, fins que fa pocs anys em va produir al•lèrgia, vés per on. Ja veus, jo, una persona de sang jueva, llinatge amb periple occità, cor català i nom basc i em trobe amb una irritació i picor de gola, un plorar d’ulls, uns esternuts repetitius durant hores i hores... un fàstic, però amb pebrots! Finalment vaig decidir d’anar al metge i l'al•lergòloga em recomanà comprimits orals d'Ebastina 20 mg, Fluinol spray nasal i Afluon col•liri, amb la qual cosa el problema físic ha tingut solució. Ara bé, espiritualment parlant (en l’àmbit de les idees, del pensament, vull dir), durant molts anys he estat envoltat de blabòpols i com si res, fins que el 25 d'abril de 1996 se'm despertà l'al•lèrgia envers el comportament d’aquestes persones com a reacció a l’al•lergògen per excel•lència, antonomasia diuen en castellà: l’autoodi. N'hi ha pertot arreu del país i cada vegada en són més, com la morella roquera. La solució passà pels remeis esmentats que prenc per a la Boca, per al Nas i per a la Vista... Però, què és un blabòpol?
• Blabòpol és un neologisme sorgit al País Valencià recentment però amb arrels etimològiques molt antigues. Es defineix primerament com individu que a ca seua és un genocida cultural i, per tant, algú que renega de sa història, arrels, cultura i llengua en ares d’engrandir altra llengua i cultura diferents de la pròpia, tot acceptant la manipulació de sa pròpia història en benefici de l’aliena. 
• També és un traïdor al seu poble perquè defensa el poder d’un poble foraster sobre el seu en l’àmbit polític, tot oferint-li el seu suport en conteses de qualsevol tipus. És un psicòpata que identifica el mal que li fa al seu poble, i del qual n’és o no plènament conscient i d’aquí els graus patològics, amb un alliberament, una redempció, una salvació, un progrés mal entés, perquè l’aboca a l’extermini identitari. És un pancastellanista o similar que fa servir la paraula espanyol o semblants per a destruir el millor que els seus avantpassats li han llegat, sa pròpia consciència col•lectiva de poble lliure. Un renegat al cap i a la fi. 
• El tercer component de la seua personalitat és ser un potencial obstacle per a la llibertat del seu poble, entesa com a sobirania, com a constructora del seu propi destí (el dret a l’autodeterminació és consubstancial a la pròpia identitat nacional), dròpol astut que viu del populisme mal entés i la verborrea. Se n’aprofita dels seus conciutadans més ignorants per tal de manipular-los i dur-los al seu terreny i resulta atractiu, com el formatge d’un parany per al ratolí. Dissortadament, malgrat el miratge del formatge, l’objectiu final és l’extermini d’una identitat tot dissolvent-la en l’hegemònica, l’absorció de tot tret diferencial, la fagocitació dels seus símbols identitaris. I quan el ratolinet jau genuflexe i vençut, donarà gràcies fins i tot al botxí per tal que, a sobre, no li done pel ses, figurativament parlant, és clar. 
• En definitiva, tenim un blabòpol quan conflueixen un blaver, un botifler i un perillós obstacle per a un futur més nostrat dels valencians en una mateixa persona.

Sempre en lo cor...

Chanson pour l'Auvergnat  de Georges Brassens 

 (En agraïment a l'amic Paco Avargues i a UPV-Bellreguard pel seu acolliment l'any 1996)

"Elle est à toi cette chanson

Toi l'Auvergnat qui sans façon

M'as donné quatre bouts de bois

Quand dans ma vie il faisait froid

Toi qui m'as donné du feu quand

Les croquantes et les croquants

Tous les gens bien intentionnés

M'avaient fermé la porte au nez

Ce n'était rien qu'un feu de bois

Mais il m'avait chauffé le corps

Et dans mon âme il brûle encore

A la manièr' d'un feu de joie

[Refrain :]

Toi l'Auvergnat quand tu mourras

Quand le croqu'mort t'emportera

Qu'il te conduise à travers ciel

Au  Père Éternel

Elle est à toi cette chanson

Toi l'hôtesse qui sans façon

M'as donné quatre bouts de pain

Quand dans ma vie il faisait faim

Toi qui m'ouvris ta huche quand

Les croquantes et les croquants

Tous les gens bien intentionnés

S'amusaient à me voir jeûner

Ce n'était rien qu'un peu de pain

Mais il m'avait chauffé le corps

Et dans mon âme il brûle encore

A la manièr' d'un grand festin

[Refrain:]

Elle est à toi cette chanson

Toi l'étranger qui sans façon

D'un air malheureux m'as souri

Lorsque les gendarmes m'ont pris

Toi qui n'as pas applaudi quand

Les croquantes et les croquants

Tous les gens bien intentionnés

Riaient de me voir emmener

Ce n'était rien qu'un peu de miel

Mais il m'avait chauffé le corps

Et dans mon âme il brûle encore

A la manièr' d'un grand soleil."

"Mai vaig veure quelcom salvatge sentir llàstima de si mateix. Un petit ocell caurà mort congelat d'una branca sense haver sentit llàstima de si mateix."
L'auto-compassió, de David Herbert Lawrence

Quantes coses ens resten encara per aprendre de la mare Natura!.
Salvatgement vostre,
Xavi Pellicer

Dedicat especialment a l'amiga Pura Llorca Borràs, en record d'un breu comentari en  facebook fa poc.

--------------------------------------------------------


Francesc Xavier Pellicer Frasquet:
VOLEM QUE EN EL PLE DE L'AJUNTAMENT DE VALÈNCIA ES PARLE VALENCIÀ!:

Pura Llorca Borras  Per a què?, per a que sols es parle allí en el ple de l'Ajuntament de València?, després no fa ninguna falta, no?, com per exemple  RAZONES PARA NO VOTAR AL PP DE VALENCIA? (01 de noviembre a las 10:26) 

Francesc Xavier Pellicer Frasquet  Dissortadament no he trobat al facebook 'Raons per a no votar el PP de València'. Els raonaments, tanmateix, continuen sent vàlids en català, castellà, anglés, xinés, àrab o rus. Et recorde que vaig ser jo qui va proposar l'immersió lingüística l'any 1996 i no sóc jo qui ha fet bilingüisme a Bellreguard. És per això que n'estic completament d'acord amb tu.  Pura:  No és temps per al victimisme. Aquest mitjà de comunicació, el facebook, està també en castellà (muro-información-eventos-me gusta-no me gusta-...) i no per això el deixem d'utilitzar, veritat?. Jo no sóc castellanòfob. (01 de novembre a les 11:22) 

Assumiràs la veu d'un poble...

Assumiràs la veu d'un poble
de Vicent Andrés Estellés

Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir;
et pariren per vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna prosperitat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.