Però, què és un blabòpol?

• Jo sempre he conviscut amb una planta, la parietària judaica, fins que fa pocs anys em va produir al•lèrgia, vés per on. Ja veus, jo, una persona de sang jueva, llinatge amb periple occità, cor català i nom basc i em trobe amb una irritació i picor de gola, un plorar d’ulls, uns esternuts repetitius durant hores i hores... un fàstic, però amb pebrots! Finalment vaig decidir d’anar al metge i l'al•lergòloga em recomanà comprimits orals d'Ebastina 20 mg, Fluinol spray nasal i Afluon col•liri, amb la qual cosa el problema físic ha tingut solució. Ara bé, espiritualment parlant (en l’àmbit de les idees, del pensament, vull dir), durant molts anys he estat envoltat de blabòpols i com si res, fins que el 25 d'abril de 1996 se'm despertà l'al•lèrgia envers el comportament d’aquestes persones com a reacció a l’al•lergògen per excel•lència, antonomasia diuen en castellà: l’autoodi. N'hi ha pertot arreu del país i cada vegada en són més, com la morella roquera. La solució passà pels remeis esmentats que prenc per a la Boca, per al Nas i per a la Vista... Però, què és un blabòpol?
• Blabòpol és un neologisme sorgit al País Valencià recentment però amb arrels etimològiques molt antigues. Es defineix primerament com individu que a ca seua és un genocida cultural i, per tant, algú que renega de sa història, arrels, cultura i llengua en ares d’engrandir altra llengua i cultura diferents de la pròpia, tot acceptant la manipulació de sa pròpia història en benefici de l’aliena. 
• També és un traïdor al seu poble perquè defensa el poder d’un poble foraster sobre el seu en l’àmbit polític, tot oferint-li el seu suport en conteses de qualsevol tipus. És un psicòpata que identifica el mal que li fa al seu poble, i del qual n’és o no plènament conscient i d’aquí els graus patològics, amb un alliberament, una redempció, una salvació, un progrés mal entés, perquè l’aboca a l’extermini identitari. És un pancastellanista o similar que fa servir la paraula espanyol o semblants per a destruir el millor que els seus avantpassats li han llegat, sa pròpia consciència col•lectiva de poble lliure. Un renegat al cap i a la fi. 
• El tercer component de la seua personalitat és ser un potencial obstacle per a la llibertat del seu poble, entesa com a sobirania, com a constructora del seu propi destí (el dret a l’autodeterminació és consubstancial a la pròpia identitat nacional), dròpol astut que viu del populisme mal entés i la verborrea. Se n’aprofita dels seus conciutadans més ignorants per tal de manipular-los i dur-los al seu terreny i resulta atractiu, com el formatge d’un parany per al ratolí. Dissortadament, malgrat el miratge del formatge, l’objectiu final és l’extermini d’una identitat tot dissolvent-la en l’hegemònica, l’absorció de tot tret diferencial, la fagocitació dels seus símbols identitaris. I quan el ratolinet jau genuflexe i vençut, donarà gràcies fins i tot al botxí per tal que, a sobre, no li done pel ses, figurativament parlant, és clar. 
• En definitiva, tenim un blabòpol quan conflueixen un blaver, un botifler i un perillós obstacle per a un futur més nostrat dels valencians en una mateixa persona.